Les llengües a l’empresa

PROMES

La internacionalització dels mercats és cada cop més rellevant també en les petites i mitjanes empreses. De fet, l’estudi ELAN.CAT (2009) ja indicava que “el multilingüisme representa una oportunitat clau per a la internacionalització i l’expansió de la petita i mitjana empresa de Catalunya”. L’estudi esmentava la necessitat, per part de les empreses, d’adaptar-se a les diverses llengües de l’entorn per tal de no perdre oportunitats de negoci i concretava quatre elements essencials per a una gestió lingüística orientada a la internacionalització de les empreses: a) tenir una estratègia lingüística; b) comptar amb parlants nadius; c) contractar personal lingüísticament competent i, d) utilitzar traductors i intèrprets.

El pas de la teoria a la pràctica s’ha fet recentment a Catalunya. En concret, la Cambra de Comerç de Barcelona i l’associació d’empresaris FemCat han participar en el programa europeu PROMES Promoting Multilingualism in Exporting SMES by communication auditing i han dut a terme el pilotatge del programa en 20 empreses. En l’acte de presentació de les conclusions hi van participar representants de les empreses: Aranow Packaging Machinery, Amat Immobiliaris, SOGESA. Instalaciones Integrales S.A.U i Indústries Metal·lúrgiques JEM. De les intervencions dels representats d’aquestes empreses voldria destacar la principal coincidència que, de maneres diferents van compartir: La complexitat i la diversitat són la norma dins les empreses i és per això que cal millorar la gestió de les llengües i cultures internament i en relació als clients i proveïdors. Per fer-ho possible es va proposar establir la figura de l’expert en comunicació multicultural que orienta el tractament de les llengües dins l’organització i que treballa estretament amb recursos humans pel que fa a la formació interna dels treballadors, a la identificació de competències lingüístiques, és a dir, l’aprofitament dels recursos propis, i als processos de selecció de nou personal. En aquest sentit, i per facilitar la gestió de les llengües a les petites i mitjanes empreses, la Cambra de Comerç ha posat en funcionament un servei permanent d’assessorament lingüístic a les empreses exportadores SALE, que parteix de la metodologia d’anàlisi i el model d’assessorament que s’han fet servir en el marc del projecte PROMES.

Des d’una altra perspectiva, crec que PROMES posa en relleu alguns aspectes importants pel que fa a les llengües a Catalunya:

L’adaptació de l’empresa a la llengua del client ha de començar per la llengua de casa. És així doncs que s’ha d’assegurar la disponibilitat de serveis i productes en català.

El futur és multilingüe. Unes bones relacions amb els nous mercats passen indefugiblement per la introducció de noves llengües i socialment ens convé aprofitar els propis recursos. És així que convé posar en valor les llengües maternes dels infants i els joves i reforçar els seu aprenentatge per assegurar-ne una bona competència -amb acreditacions oficials- que els prepari i els faci competitius per al futur que ja és aquí.

Més informació
SALE. Cambra de Comerç: http://premsa.cambrabcn.org/sites/default/files/20140822_NP_SALE_AssessoramentLinguistic.pdf
Informe ELAN: http://www.uoc.edu/portal/ca/catedra_multilinguisme/recerca/projectes/multilinguisme/index.html
Nota de premsa. Cambra de Comerç de Barcelona: http://premsa.cambrabcn.org/content/l-us-limitat-de-l-angles-i-el-desconeixement-del-frances-i-de-codis-culturals-aliens-provoqu
Nota de premsa. Gencat. Acció 10: http://accio.gencat.cat/cat/empresa-ACC1O/premsa/noticies-notes-premsa/2014/140723_sale.jsp

Anuncis
Publicat dins de Les llengües a la feina, Les llengües al carrer | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Candel, el català i les llengües d’Europa

Des que l’ay 2001 el Consell d’Europa va acordar dedicar un dia, el 26 de setembre, a reconèixer i celebrar les llengües d’Europa, el món i especialment el vell continent han canviat força i des de fa alguns anys la celebració i el reconeixement es dedica a la diversitat lingüística europea.

llengua

Els ciutadans europeus que tenen com a primera llengua (llengua familiar, llengua materna,…) una llengua diferent de la dels estats o bé els ciutadans europeus que aporten les seves llengües d’origen des d’altres continents, són i han estat els motors del canvi en la consideració, reconeixement i valoració de la riquesa que són les llengües.

El CNL de Barcelona celebrarà el Dia Europeu de les Llengües tot reivindicant i posant en valor la figura i el mestratge de Paco Candel. La seva capacitat d’observació va quedar ben recollida l’any 1964 en una obra de referència de la Catalunya del segle XX, Els altres catalans. “Avui dia, la llengua catalana, a part l’amenaça de la immigració, es veu amenaçada per una sèrie d’elements externs: absència de premsa, de ràdio, de televisió, de cinema, i gairebé de teatre i de literatura: també […], absència absoluta d’ensenyament, etc. Tot això ha fet que hagi perdut fins i tot el domini del carrer. En aquestes condicions, com es comprèn, la integració lingüística d’aquests mateixos immigrants que l’amenacen es fa molt difícil. I si no ha de preocupar massa el fet que els immigrants nouvinguts, ja grans, no parlin ni arribin mai a parlar el català, sí que ha de preocupar que no el parlem els fills dels immigrants, els qui fa molts anys que vivim a Catalunya, o que el parlem només molt circumstancialment o com a llengua absolutament estranya.” Els altres catalans. Primera edició 1964. Tercera edició, 2014. Setze jutges, p.128.

En moments de canvi i transformació social com els actuals, i amb la finalitat de construir una societat que valori la seva diversitat alhora que refermi i potenciï el coneixement i l’ús de la llengua pròpia del país, rellegir Candel és una bona decisió.

Publicat dins de Les llengües al carrer | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

La cançó improvisada i la creativitat de la llengua

Ara que som a punt de començar un nou curs escolar pot ser un bon moment per referir-nos al potencial que pot aportar als aprenents de llengua catalana la glosa. La cançó improvisada pot ser un excel·lent recurs per treballar la creativitat i l’expressivitat, dels infants i els adults, per mitjà de la llengua oral. Aconseguir que els aprenents gaudeixin de fer jugar les paraules amb la música i amb la música de les paraules és possiblement una bona via per reforçar l’expressió oral i per animar infants i adults a viure la llengua viva.

La cançó improvisada té una llarga experiència dins la mediterrània com es recull a la publicació Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània: “a casa nostra… hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida, les nyacres i patacades de l’Empordà i les corrandes i cançons de pandero catalanes.”

Una de les entitats que du a terme diferents iniciatives per recuperar, promoure i difondre la glosa a Catalunya és Cor de carxofa: “som una associació de foment del glosat, que tenim com a objectiu la recuperació, la promoció i la difusió del glosat en català, entès com a gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia.”

Aquest estiu, la glosa ha estat ben present a l’Empordà; en paraules del setmanari La Directa, la glosa és una experiència que enganxa. A Verges, el combat de glosadors es va fer sota el campanar!

Des de l’escola, ja comença a haver-hi una certa experiencia de treballar la glosa a les aules de llengua i de música. Aquí teniu l’enllaç al punt de trobada per reflexionar i compartir material entorn de la cançó improvisada a l’escola.

I per fer-vos una idea més precisa de les oportunitats que la cançó improvisada us pot oferir mireu-vos el vídeo de la Corrdandaescola 2011.

Publicat dins de Les llengües a l'escola, Les llengües al carrer | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

El món en moviment. “ L’empenta per començar una nova vida”

OIM

El moviment de persones arreu del planeta és una realitat imparable i no sembla que, a curt termini els canvis siguin rellevants. Cal doncs preparar-se per gestionar els processos d’acollida de nous ciutadans de manera que es faciliti la seva ràpida incorporació a les societats receptores alhora que aquestes tenen en compte i valoren adequadament el potencial personal, social i personal del migrants. Segons dades oficials, gairebé el 3% de la població mundial és migrant avui, i això vol dir que 232 milions de persones s’han desplaçat per viure. Davant una realitat d’aquestes dimensions, la seva gestió esdevé una prioritat internacional.

És així com l’Organització Internacional per a les Migracions (IOM) ha iniciat la campanya What migrants bring que per mitjà de missatges directes ­- la migració és una constant en la historia de la humanitat (fa 50.000 anys vam sortir d’Àfrica)- vol normalitzar la migració, trencar estereotips i facilitar informació de qualitat i contrastada sobre aquesta realitat social. William Lacy Swing, director general de la IOM,  insisteix en el fet que contràriament a la creença general, la migració no és només un fenomen del sud al nord. En percentatges, al voltant del 33% dels migrants es mouen entre els països del Sud, el 22% entre els països del Nord, el 5% des del Nord cap al Sud i el 40% del Sud al Nord. És a dir, la migració entre els països en desenvolupament és gairebé igual a la migració de països en desenvolupament cap als països desenvolupats.

Un dels punts forts de la campanya  són els testimonis i històries de vida, es dóna la veu als protagonistes “Parlo cinc llengües i tinc el coratge de començar una nova vida”. És així com les societats d’acollida poden posar en valor el coratge i les capacitats que els nous ciutadans els aporten. I llengües i cultures en són un aspecte important.

Publicat dins de Les llengües al carrer | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016

bossesEl Govern de la Generalitat ha aprovat recentment el nou pla per gestionar l’acollida i la integració de les persones nouvingudes a Catalunya. El pla inclou canvis en relació als d’anys anteriors i m’ha semblat especialment interessant el fet que “El Pla incorpora per primera vegada el moviment emigratori com a reflex del canvi de cicle migratori que està vivint el país…”

Des de la meva perspectiva, la voluntat explicitada en el pla de mantenir i enfortir els vincles amb els catalans residents a l’estranger hauria de contribuir a reforçar aquelles polítiques que assumeixen i reconeixen el potencial de diversitat que aporta la immigració alhora que es facilita la seva inclusió i participació al país d’arribada. D’alguna manera, si volem que els catalans residents a l’estranger estiguin ben acollits i siguin respectats com a ciutadans allà on siguin, convé que des de Catalunya es faci el mateix amb tots aquells que avui són aquí; és a dir, “tracta als altres com voldries ser tractat”. Si això és així, crec que tenim encara molt marge per millorar i aconseguir bons resultats des de la perspectiva d’una comunitat arrelada al territorio, diversa i cohesionada alhora.

Des d’una primera mirada general del pla, m’ha semblat que inclou poques referències als beneficis que la diversitat lingüística i cultural de la població estrangera d’origen immigrant aporta a la societat d’acollida. D’una banda s’apunta que “és necessari impulsar actuacions que facilitin la familiarització de la població autòctona amb les llengües de la immigració.” (p 44) i, pel que fa a les accions orientades a la població estrangera, destaca el “Programa de coneixement de les llengües: Mantenir a l’abast de les persones nouvingudes una formació mínima en català (d’acord amb les previsions de la Llei d’acollida i el reglament de desplegament) i ajuda en la promoció de les iniciatives de la societat civil que tinguin per objectiu difondre el coneixement i l’ús de la parla catalana i la resta dels idiomes oficials de Catalunya. Addicionalment, entre els descendents de famílies immigrades també es promocionaran les llengües d’origen dels progenitors. El PNI estableix el català com a llengua d’acollida i com a tal, és un dels aspectes que més pot ajudar a avançar en el procés d’integració a la societat. “ (p 45)

El programa Llengües d’origen promogut des del Departament d’Ensenyament des de l’any 2005 en col·laboració amb ajuntaments, consolats i entitats és un bon exemple d’un programa de doble direcció: d’una banda ajuda a enfortir l’autoestima dels infants envers les seves llengües familiars alhora que consoliden i milloren les seves competències lingüístiques i culturals i, de l’altra, es fa visible per al conjunt de la comunitat educativa la importància i riquesa de la diversitat de llengües i cultures. Si a aquests objectius, ja valuosos d’entrada, hi afegim els beneficis que pot aportar a la societat disposar de persones amb bon coneixement de llengües i que poden actuar com a mediadors lingüístics i culturals amb els països d’origen de les seves famílies, potser haurem fet un pas de gegant. Partint doncs de la voluntat explicitada en el pla, cal que tan aviat com sigui possible es concretin  programes i actuacions que tinguin per objectiu reconèixer i valorar les oportunitats que les llengües de la immigració ja aporten a la societat catalana.

Més información sobre el pla:

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits%20tematics/05Immigracio/03Politiquesplansactuacio/pla_ciutadania_immmigracio/PCM_2013-2016.pdf

Publicat dins de Les llengües a l'escola, Les llengües a la llar, Les llengües al carrer | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Les llengües que no es transmeten no poden viure. 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna.

Fa pocs dies vam saber que havia mort als Estats Units Hazel Sampson, la darrera parlant de la llengua “clallam”. Aquesta llengua es parlava al llarg de la costa nord de la península Olímpica dels Estats Units i al Canadà, al llarg de l’estret San Juan de Fuca, a l’illa de Vancouver. Hazel Sampson va aprendre la llengua dels seus pares però l’escolarització obligatòria en anglès i la voluntat del govern federal del Estats Units d’eliminar les llengües indígenes obligant els joves índis nord-americans a viure en anglès, va contribuir a limitar les possibilitats d’ús de la llengua i a reduir-ne els àmbits d’ús de tal manera que es va trencar la transmissió familiar. Ja feia temps que Hzel Sampson no tenia ningú amb qui parlar la seva llengua i és clar, les llengües viuen quan els parlants les poden fer servir. La paradoxa és que l’any 1990 el Govern federal dels Estats Units va iniciar els programes per a la revitalització de les llengües indígenes que alguns anys abans havien intentat eliminar. La Llei de llengües dels Estats Units de 1990 reconeix, entre d’altres, el dret dels indis americans a emprar la seva llengua.

Segons els experts la continuïtat de moltes de les llengües que avui es parlen al món no està garantida. Els moviments de població, els desplaçaments forçats i també les mesures polítiques sobre les llengües en són els factors principals. Encara avui a molts llocs del planeta no s’aprecia la diversitat com un actiu social, com un enriquiment individual i col·lectiu. Han passat més de 60 anys dels fets de Dhaka, capital de Bangladesh, y en el qual van morir estudiants que demanaven que la seva llengua, el bengalí, fos reconeguda també com a llengua oficial del Pakistan d’aleshores. És precisament per commemorar aquests fets que la UNESCO va acordar dedicar el 21 de febrer, dia Internacional de la llengua materna al reconeixement de la diversitat lingüística, a la importància de mantenir i transmetre les llengües familiars, les llengües maternes com a part indispensable del patrimoni immaterial de la humanitat. Quan mor una llengua el conjunt de la humanitat perd una manera de veure, viure i entendre la vida.

cuentacuentos2-e1392751271810

Les llengües familiars de la immigració, a més de tenir a la llar l’espai de comunicació i de relació necessiten oferir als infants altres espais per fer servir la llengua. I és precisament en aquest sentit que el “Contacontes multilingüe” que Fedelatina organitza en col·laboració amb la xarxa de biblioteques de Barcelona, és una excel·lent manera de fer realitat la defensa de totes les llengües i de promoure models de gestió que, sense deixar de reforçar la funció cohesionadora de la llengua catalana com a llengua pròpia i nacional, doni visibilitat a les altres llengües que avui viuen avui a la ciutat, les llengües de la immigració.

Dia Internacional de la Llengua materna

Publicat dins de Les llengües a la llar, Les llengües al carrer | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La intel·ligència de les llengües

Les iniciatives que es duen a terme per tot el país en el marc del Tricentari 1714 – 2014, ens ajuden no tan sols a conèixer la historia sinó també a aprendre noves lliçons del passat més recent.

He tingut la sort de poder estudiar amb un cert detall les conseqüències per a la llengua catalana de la implantació del model absolutista i centralista borbònic (el CNL de Barcelona ha preparat una exposició i un documental sobre aquest aspecte) i avui voldria destacar-ne un aspecte.
A més de sorprendre’m el nombre elevadíssim i continuat al llarg del temps de prohibicions en tots els àmbits públics de la llengua, em sembla important remarcar el fet que fins aleshores, el català era, lògicament la llengua normal d’ús en totes les activitats i que les diferents llengües amb presència a la ciutat convivien en harmonia. Albert Garcia Espuche ho descriu molt bé a Barcelona 1700: La-xocolatada-DHUB-2-590x315 (2)

«La llengua majoritàriament utilitzada a Barcelona era, per descomptat, el català. Es parlava al carrer, l’empraven els testimonis en els judicis i quedava escrita a les actes notarials i en els documents oficials. Però no era, en tot cas, l’única que es feia servir a la ciutat. En primer lloc cal tenir present la funció que hi complia el llatí, llengua comuna del període que permetia a força gent llegir llibres publicats en aquest idioma a Holanda, Alemanya, Itàlia, Anglaterra… En segon lloc, ja sabem que la Ciutat Comtal era un espai molt obert, i, com a conseqüència, s’hi podien escoltar diverses llengües. El castellà se sentia ben sovint pel carrer, en boca de mercaders, traginers o soldats, s’utilitzava en alguns àmbits de poder, s’emprava literàriament i era el vehicle de comunicació permanent a la Casa de les Comèdies, atès el triomf gairebé absolut del teatre escrit en aquesta llengua. El francès era igualment molt habitual a la ciutat: no en va part de la població barcelonina provenia del país veí, alhora que els tractes comercials amb les terres de l’altra banda dels Pirineus eren molt intensos. En menor mesura, l’italià hi era també present, gràcies a la considerable quantitat de gent que el parlava i s’havia instal·lat o comerciava a Barcelona. Al seu torn l’anglès i l’holandès sonaven amb assiduïtat pels carrers de la Ciutat Comtal, ja que força negociants dels dos països treballaven a la ciutat, i se sentien especialment al port, que era molt visitat per vaixells d’Holanda i Anglaterra, sobretot durant el mandat de Carles III, l’arxiduc.

La riquesa en la presència de llengües es feia notar a les biblioteques dels particulars i en les dels convents, així com en les botigues dels llibreters…»images

La convivència entre llengües que els ciutadans havien construït al llarg dels anys, el decret de Nova Planta i la posterior legislació van intentar trencar-la per la força de les armes, per la força de la imposició. La realitat però és que els legisladors i els “corregidors”, tot i l’interès i la tenacitat que hi van posar, no ho van aconseguir. Baldiri i Reixac, mestre i fill d’una societat que sabia valorar les llengües com un actiu social i una bona base per a la formació i el coneixement dels infants ja ho va escriure el 1749 a “Instruccions per a l’ensenyansa de minyons”:

«Una de les coses més convenients que deuen aprendre els minyons destinats al curs de las lletres és la intel·ligència de les llengües, perquè serveix d’introducció per totes les ciències, doncs per mitjà d’ella, nosaltres aconseguim la coneixença de moltíssimes coses, que han costat molt treball als que les han inventades. Per mitja d’ella nosaltres tenim comunicació amb les persones i països estrangers, i som de totes les edats i ciutadans de tots els regnes; i ens entretenim sempre que volem amb els homes més savis i cèlebres que ha tingut l’Antiguitat […].

I sense tenir la intel·ligència de les llengües, nosaltres quedem privats de les instruccions que ens donen i dels tresors que ens ofereixen, i així nosaltres quedem ignorants enmig de totes les ciències i pobres enmig de tantes riqueses, perquè ens falta la clau que sola ens pot obrir la porta d’entrada d’aquestes  ciències i tresors.[…] Entre totes les llengües, la que amb més perfecció deuen saber els minyons és la llengua pròpia de sa patria […].»

Sembla mentida com, al segle XXI aquest missatge encara hi ha legisladors, funcionaris i fins i tot algun ministre que el desconeixen.

La tasca dels que estimem i valorem les llengües, totes les llengües, es aconseguir fer realitat el missatge del mestre Reixac.

Publicat dins de Les llengües al carrer | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari