A propòsit de la celebració del Dia Mundial de la Llengua Materna

International Mother Language Day

Quan les Nacions Unides decideixen dedicar un dia a posar en valor la diversitat lingüística i fer una crida als organismes governamentals per protegir les llengües sense reconeixement al seu territori, la iniciativa es concreta en el 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, com a homenatge als fets de Dhaka, capital de Bangladesh, en el qual van morir estudiants que demanaven que la seva llengua, el bengalí, fos reconeguda també com a llengua oficial del Pakistan d’aleshores.

El concepte de llengua materna, àmpliament adoptat per bona part de les cultures que ens són més properes, es refereix a quina és la primera llengua apresa en el moment de l’adquisició del llenguatge i respon a un model de família que potser no representa la diversitat de situacions familiars al segle XXI.

Family_Poster_en

Les famílies amb un únic progenitor o bé amb els dos progenitors del mateix sexe formen part de la nova normalitat social i pel que fa a les llengües, cada cop són més nombroses les famílies amb més d’una llengua familiar. En aquests casos, el concepte de llengua materna referit al contacte amb una única llengua en el moment de l’adquisició del llenguatge no respon a la realitat d’una societat també amb força diversitat lingüística interna.

Des de l‘àmbit acadèmic ja fa temps que s’ha reflexionat sobre els límits del concepte (X. Vila i altres, Llengua i ús 2002) amb l’objectiu de descriure amb més precisió les noves situacions de contacte de llengües dins la llar i per referir-se a l’adquisició de la primera o primeres llengües algunes de les propostes formulades ja han començat el seu recorregut: primera llengua/primeres llengües, llengua inicial, llengua de la llar/llengües de la llar, o llengua d’origen/llengües d’origen.

Ara bé, quan parlem de protegir “les llengües maternes”, seguint la iniciativa de la UNESCO, estem parlant també del lligam entre llengua i l’espai on s’ha desenvolupat, de l’aprenentatge de les llengües familiars i també del de la llengua del territori. En el nostre cas, dissortadament la llengua del territori encara necessita protecció, especialment des de l’àmbit educatiu.

La diversitat lingüística present avui a la societat catalana i conseqüentment a les aules, palesa que una part important dels infants escolaritzats tenen llengües familiars diferents del català i, d’aquestes, el castellà és avui la més nombrosa. El fet que aquesta llengua ja formi part del sistema educatiu que en garanteix el seu aprenentatge al costat de l’aprenentatge de la llengua catalana i de les altres llengües curriculars, assegura el respecte i el reconeixement a la llengua familiar dels infants castellanoparlants.

Complementàriament, i a fi d’assegurar el reconeixement al màxim nombre de llengües familiars dels infants, iniciatives com el programa Llengües d’origen és important que es consolidin: “El Departament d’Ensenyament promou, des del 2005, diferents programes educatius de llengua i cultura de la nova ciutadania, que posen les llengües familiars a l’abast dels centres educatius per tal de donar impuls a un Projecte Lingüístic Plurilingüe, en una acció educativa i integrada per a la convivència i la cohesió social.”

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Les llengües a l'escola, Les llengües a la llar i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s