Les llengües que no es transmeten no poden viure. 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna.

Fa pocs dies vam saber que havia mort als Estats Units Hazel Sampson, la darrera parlant de la llengua “clallam”. Aquesta llengua es parlava al llarg de la costa nord de la península Olímpica dels Estats Units i al Canadà, al llarg de l’estret San Juan de Fuca, a l’illa de Vancouver. Hazel Sampson va aprendre la llengua dels seus pares però l’escolarització obligatòria en anglès i la voluntat del govern federal del Estats Units d’eliminar les llengües indígenes obligant els joves índis nord-americans a viure en anglès, va contribuir a limitar les possibilitats d’ús de la llengua i a reduir-ne els àmbits d’ús de tal manera que es va trencar la transmissió familiar. Ja feia temps que Hzel Sampson no tenia ningú amb qui parlar la seva llengua i és clar, les llengües viuen quan els parlants les poden fer servir. La paradoxa és que l’any 1990 el Govern federal dels Estats Units va iniciar els programes per a la revitalització de les llengües indígenes que alguns anys abans havien intentat eliminar. La Llei de llengües dels Estats Units de 1990 reconeix, entre d’altres, el dret dels indis americans a emprar la seva llengua.

Segons els experts la continuïtat de moltes de les llengües que avui es parlen al món no està garantida. Els moviments de població, els desplaçaments forçats i també les mesures polítiques sobre les llengües en són els factors principals. Encara avui a molts llocs del planeta no s’aprecia la diversitat com un actiu social, com un enriquiment individual i col·lectiu. Han passat més de 60 anys dels fets de Dhaka, capital de Bangladesh, y en el qual van morir estudiants que demanaven que la seva llengua, el bengalí, fos reconeguda també com a llengua oficial del Pakistan d’aleshores. És precisament per commemorar aquests fets que la UNESCO va acordar dedicar el 21 de febrer, dia Internacional de la llengua materna al reconeixement de la diversitat lingüística, a la importància de mantenir i transmetre les llengües familiars, les llengües maternes com a part indispensable del patrimoni immaterial de la humanitat. Quan mor una llengua el conjunt de la humanitat perd una manera de veure, viure i entendre la vida.

cuentacuentos2-e1392751271810

Les llengües familiars de la immigració, a més de tenir a la llar l’espai de comunicació i de relació necessiten oferir als infants altres espais per fer servir la llengua. I és precisament en aquest sentit que el “Contacontes multilingüe” que Fedelatina organitza en col·laboració amb la xarxa de biblioteques de Barcelona, és una excel·lent manera de fer realitat la defensa de totes les llengües i de promoure models de gestió que, sense deixar de reforçar la funció cohesionadora de la llengua catalana com a llengua pròpia i nacional, doni visibilitat a les altres llengües que avui viuen avui a la ciutat, les llengües de la immigració.

Dia Internacional de la Llengua materna

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Les llengües a la llar, Les llengües al carrer i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s