Mites erronis sobre el bilingüisme infantil

MLL_12_Common_Myths_Bilingual_Children_11

Tal i com ja vaig esmentar en anteriors entrades, la preocupació dels pares i educadors alhora de fer créixer els infants en més d’una llengua és una constant arreu del planeta. El multilingüisme és una evidència arreu, tant a les grans ciutats com als entorns metropolitans però també als pobles i ciutats  amb menys població: les llars amb més d’una llengua familiar són presents als cinc continents. Aquesta realitat tan estesa fa que, des de diferents llocs del planeta, ens plantegem els mateixos dubtes i neguits i les xarxes socials ens permeten compartir les decisions i les solucions que en el dia a dia es van adoptant. Avui em proposo resumir alguns dels falsos mites que Barbara Zurer Pearson ens proposa i que, de ben segur poden ser útils als pares i mestres que ajuden als infants a créixer en més d’una llengua.

1.- Els nens bilingües comencen a parlar més tard que els monolingües.

– No hi ha cap evidència científica que ho demostri.

2.- Els infants bilingües sempre van per darrere dels monolingües en el seu aprenentatge.

– Fals, les últimes recerques sobre aquests aspectes  més aviat  han posat de manifest els avantatges cognitius i relacionals dels infants bilingües.

3.- Els nens petits absorbeixen les llengües com esponges.

– Tot i que l’aprenentatge de llengües és més fàcil per als infants que no pas per als adults, no hem de subestimar l’esforç que cal fer  per a iniciar un bon aprenentatge i que, els infants bilingües fan.

4.- Un persona bilingüe és  com dos monolingües en una única persona.

– Els bilingües tenen algunes capacitats que no tenen els monolingües; per exemple,  en qualsevol conversa han de triar la llengua adequada. És també important tenir present que  sovint els bilingües tenen més domini en una llengua que en l’altra (la llengua que fan servir més sovint,  més contactes,..).

5.- Cal estar ben dotat en llengües per aprendre’n dues alhora.

– No és cert, l’aprenentatge primerenc de llengües no requereix un do especial, és una capacitat dels humans com ho és aprendre a caminar. Cal això sí el contacte suficient amb les dues llengües.

6.- Si els resultats escolars dels bilingües en les proves de llengua estandarditzades són inferiors als dels monolingües, es demostra que la seva capacitat mitjana és inferior a la dels monolingües.

– Sovint les proves estandarditzades estan pensades per a monolingües i, per tant, no tenen en compte importants aptituds de domini lingüístic que els bilingües tenen més desenvolupades. Ja s’han començat a preparar i difondre proves estandarditzades apropiades també per als infants bilingües.

7.- Hi ha immigrants que es resisteixen a aprendre la llengua del país.

– Si això és cert pot ser conseqüència de la limitada oferta de programes d’aprenentatge de la llengua o bé del fet que, mitjançant l’ús de la llengua dels immigrants, se’ls ajuda a un millor i més ràpid aprenentatge de la llengua.

8.- Hi ha llengües més primitives que altres i n’hi ha que són més fàcils d’aprendre.  El fet que molta gent aprengui l’anglès és perquè és una llengua amb menys gramàtica i, per tant, més fàcil d’aprendre.

– No hi ha llengües més primitives que altres, ni llengües fàcils i llengües difícils. Segons la distància lingüística de la llengua de partida a la llengua d’estudi el grau de dificultat pot canviar. D’altra banda, totes les llengües, tot i ser infinitament complexes, es poden aprendre.

9.- Parlar una segona llengua és la recompensa per als infants bilingües.

– Segurament els infants no ho viuen així; per a un bon aprenentatge cal força motivació i contacte sovintejat amb les diferents llengües.

10.-  Si els pares no parlen correctament la llengua familiar transmetran els seus errors als fills.

– Això només pot passar si els infants no tenen cap contacte, de cap mena,  amb cap parlant.  Fins i tot en el cas de les llengües familiars minoritàries actualent hi ha una àmplia oferta de recursos  adreçats als infants i que són accessibles de maneres diverses: xarxes socials, espais públics, internet, etc.

11.- Si l’infant bilingüe manifesta algun tipus de problema en una de les llengües, eliminant el contacte amb la llengua, desapareixerà el problema.

– No s’ha demostrat que sigui així; sovint els infants que tenen problemes amb dues llengües també en tenen amb una única llengua.

12.- Només hi ha una manera correcta de criar un nen bilingüe.

Els pares són els experts en aquest camp. L’única manera incorrecta de criar un nen bilingüe és no fer-ho.  Si no s’ha fet abans,  ara és el moment per començar!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Les llengües a l'escola, Les llengües a la llar, Les llengües al carrer i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s