Llengua de treball i participació

PARTICIPALa llengua del món del treball és la llengua principal d’una comunitat i és un dels signes de la seva identitat lingüística, com ho és també la llengua del sistema educatiu (més enllà del fet evident que els sistemes educatius del segle XXI han de garantir un bon coneixement de diverses llengües).

35 anys després de l’adopció de la Carta de la Llengua Francesa, el Consell Superior de la Llengua Francesa (CSLF) ha concretat una sèrie de recomanacions que tenen per objectiu  “Redinamitzar la política lingüística del Quebec” i es posa l’èmfasi, precisament, en el francés, llengua de treball. La principal finalitat de l’actualització de la política lingüística és aconseguir que el francès sigui i continuï essent la llengua comuna dels quebequesos.  Els eixos principals de la nova oritentació són:

– reforçar la cohesió social de la comunitat quebequesa a l’entorn del francès, llengua comuna;

– reafirmar el lloc central del francès al cor de les ambicions col·lectives dels quebequesos i,

– responsabilitzar les institucions, les empreses i els ciutadans.

Els quatre àmbits  d’actuació prioritària són: a) el món del treball: el francès, llengua de treball; b) l’acolliment/assentament dels immigrants: millorar la competència lingüística dels immigrants i vincular més els cursos de llengua a les diferents activitats professionals; c) el coneixement de la llengua: augmentar el coneixement del francès per part de tots els ciutadans, especialment dels titulats universitaris; d) l’exemplaritat i el lideratge de l’administració i del sector públic, en la promoció del francès com a llengua comuna del Quebec.

Des de la realitat catalana voldria posar l’accent en dos aspectes complementaris: la importància estratègica del món del treball, en el benentès que l’activitat professional és l’espai també per a la socialització dels immigrants, i la implicació social de les organitzacions, empreses i ciutadans en l’assoliment dels objectius relatius a la llengua.

Pel que fa al món del treball, fer del català la llengua habitual de relació i comunicació ha de ser una prioritat i per aconseguir-ho és imprescindible la col·laboració i la participació de les organitzacions empresarials i sindicals. La llista d’objectius concrets és llarga, com per exemple: garantir la formació professional en català en tots els sectors professionals i d’activitat, des del món del dret a la producció de béns i la prestació de serveis; ampliar i consolidar les ofertes de formació en llengua catalana adreçades a la immigració; consolidar la formació en català des de l’atenció al públic per a bars i restaurants fins al sector de la restauració passant per l’atenció a la gent gran; aconseguir que els centres de formació de directius i gestors empresarials incorporin la gestió de les llengües, i en especial de la llengua catalana, com una de les prioritats estratègiques per a la millora del servei; reconèixer i valorar adequadament els coneixements de català (i d’altres llengües) en l’accés als llocs de treball; etc. L’estudi Elan.cat aporta dades concretes sobre les necessitats lingüístiques de les empreses catalanes per ser veritablement eficients en un mercat gobal.

Se’ns dubte el grau de responsabilitat d’empreses, ciutadans i administració és i ha de ser diferent; això no treu però, que la participació activa de la societat en el foment de l’ús social de la llengua és també un aspecte essencial de la política lingüística del segle XXI.

La societat en xarxa facilita la participació i, amb més participació és més fàcil estar oberts a noves mirades, a noves iniciatives, a nous projectes; amb més participació podem tenir més contacte amb els veritables obstacles però també amb les fortaleses de la política lingüística, amb experiències reixides (bones pràctiques) i amb models de gestió de les llengües. La metodologia i les pràctiques de Responsabilitat Social són eines que poden facilitar la tasca.

L’administració té la responsabilitat de promoure la participació social i té la funció exemplar i de lideratge de la política lingüística de gestió de les llengües.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Les llengües a la feina, Les llengües al carrer i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s