Bones pràctiques de reconeixement del multilingüisme

DiversitatLa diversitat lingüística i cultural és una evidència en el nostre entorn més proper. Reconèixer-la per incloure-hi la llengua i la cultura catalanes en el lloc que els correspon és una de les primeres tasques a fer. No és doncs d’estranyar que, arreu del país, els professionals que en el dia a dia de la seva activitat tenen contacte directe amb aquesta diversitat duguin a terme infinitat d’activitats i projectes, de dimensions diferents, per respondre a aquesta necessitat. En aquest sentit una decisió important, i que ja s’ha començat a fer és difondre aquestes experiències d’èxit: – per tal que puguin servir de pauta a d’altres professionals; – per reconèixer i compartir -amb el conjunt de la societat- els valors i objectius de cada iniciativa; – per incentivar el debat i generar nou coneixement a l’entorn d’aquestes experiències; etc.

Aquest dies, el seminari Language Rich Europe promogut pel British Council i amb la participació de la Universitat de Barcelona, ha iniciat la recollida de bones pràctiques de promoció del multilingüisme. És doncs el moment de tornar a posar en relleu iniciatives macro com són el programa de participació ciutadana Voluntaris per la llengua o el programa de TV3 Tot un món, entre d’altres;  i també les activitats de dimensió més reduïda que es duen a terme arreu del país: Quedem, la Gimcana de les llengües, La Primavera Amaziga o bé, activitats d’abast local com són els Intercanvis lingüístics a la UAB, la Lectura de poemes d’arreu del món a Palafrugell, el projecte Teixint cultures a Salt, el Dia mundial de la poesia a Barcelona, Apadrinem una llengua a Barcelona, o Vine a casa meva a Castell-Platja d’Aro, entre una llarga llista d’iniciatives.

A més de l’assoliment dels objectius proposats que cada iniciativa s’havia plantejat, podríem dir que en totes elles hi ha implícita la voluntat de reconèixer la diversitat present a la societat catalana i d’incentivar i animar els nous ciutadans a fer seva també la llengua i la cultura de la societat on estan arrelant. Per a un bon arrelament no és necessari tallar les arrels ja fetes; les noves arrels seran més fortes i resistents si es fan a partir de les ja fetes.

“És la capacitat d’arrelar, sigui quin sigui l’origen, allò que assegura el futur” (S. Cardús)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Les llengües a l'escola, Les llengües al carrer i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s