Només la veu

Dia Mundial de la Poesia 2013. Institució de les Lletres CatalanesEl dia mundial de la poesia és una bona ocasió per posar de manifest la diversitat de llengües i cultures de bona part de les societats contemporànies. En la declaració de la UNESCO s’explicita la voluntat  de donar suport a la creativitat a través de la llengua, de reforçar els valors de la diversitat lingüística, i de fer evident la potència de l’expressió poètica, de la paraula viva : “Este Día tiene por objeto apoyar la poesía, la vuelta a la tradición oral de los recitales de poesía, promover la enseñanza de la poesía, el restablecimiento del diálogo entre la poesía con las demás manifestaciones artísticas, como el teatro, la danza, la música, la pintura y así sucesivamente, el apoyo a los pequeños editores y crear una imagen atractiva de la poesía en los medios de comunicación para que el arte de la poesía ya no se considera una forma anticuada de arte, sino uno”.

La creació no té fronteres i les paraules que viatgen amb nosaltres ens ajuden a entendre el món i a explicar-nos. Des de la llar familiar, des les aules i els centres d’esplai, des de les entitats,… donem veu a la poesia en diferents llengües! A les grans ciutats on convivim ciutadans de diferents orígens i llengües maternes, la poesia pot ser una porta més per al diàleg i la cohesió social: cadascú en la seva llengua i tots compartint la llengua pròpia i nacional del país.

Nomes la veuDia Mundial de la Poesia 2013. Institució de les Lletres Catalanes

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
—arena que sense pietat
llisca i no es detura—,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.

Zoraida Burgos

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Les llengües a l'escola, Les llengües a la llar, Les llengües al carrer i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s