Propostes per ajudar a planificar l’educació bilingüe dels fills

FamíliesEn la majoria de les situacions els infants esdevenen bilingües perquè entren en contacte amb les diferents llengües de manera natural: perquè són les llengües de la llar, o bé perquè a més de les llengües de la llar la de l’entorn és diferent, entre altes. No obstant això, cada vegada més famílies que potser no reuneixen cap d’aquestes característiques es plantegen com organitzar l’educació bilingüe per als seus fills.

Educar els infant per créixer amb més d’una llengua plateja dubtes i preguntes que val la pena afrontar abans de començar el procés. En aquest sentit,  François Groseajn, professor emèrit de la Universitat de Neuchâtel, proposa cinc consideracions bàsiques que poden ajudar els pares en el moment d’adoptar un model d’educació bilingüe (o plurilingüe) per als seus fills. Tot seguit les esmento i hi afegeixo el meu punt de vista.

Quan fer-ho? La tria del moment  en què els infants entraran en contacte amb una nova llengua ha estat tema de debat. Avui, com a resultat de la nombrosa recerca sobre bilingüisme infantil dels darrers vint anys, ja és evident que per ser bilingüe no és imprescindible haver iniciat l’aprenentatge de llengües durant la primera escolarització. Els pares han de tenir present que és pot aconseguir un bon domini de les diferents llengües en qualsevol moment de la vida. La primera infantesa és un bon moment però també ho és la primera joventut, l’edat adulta,… Cada unitat familiar ha de fer la tria més adequada a la seva situació.

Com fer-ho? Quina estratègia pot ser la més adequada? Aquí, cal triar allò que s’ajusta més a la necessitat o l’estil de la unitat familiar. Un dels models més difosos és el conegut com una persona, una Llengua, en el qual cada membre de la família fa servir la seva llengua; una altra opció és una llengua a casa, i l’altra fora; un altre opció força difosa és aprendre primer una llengua i després l’altra (l’adquisició de cada llengua és consecutiva),etc. Ja es veu doncs que cadascun dels possibles models i estratègies proposats ofereix avantatges i possibles inconvenients; pot ajudar les famílies alhora de prendre una decisió la nombrosa la bibliografia sobre aquests temes així com les associacions de pares o els grups d’orientació familiar.

La motivació. L’infant té una veritable motivació? L’aprenentatge està estretament vinculat a la necessitat real d’ús d’una llengua. Si l’infant detecta que l’aprenentatge no és significatiu en el sentit que pot resoldre la situació comunicativa amb menys esforç i amb una llengua que ja coneix i domina, l’aprenentatge serà més lent i limitat. És en aquest sentit doncs que els infants necessiten espais per comunicar-se amb normalitat amb les diferents llengües: la família, els educadors, els amics, l’escola, les activitats de lleure o els veïns.

Quina intensitat i quin tipus de contacte amb les llengües? Per fer efectiu l’aprenentatge infantil en més d’una llengua és necessari el contacte sovintejat i en diferents situacions, des de l’entorn familiar més proper, als educadors i l’entorn social. La diversitat de contexots, de models de llengua i de registres són importants per oferir un inventari el més ampli i divers possible. Cal també tenir en compte que els materials educatius en DVD, TV, etc. poden ser de suport però no poden ser mai l’únic contacte amb la llengua objecte d’aprenentatge. A més, un moment important en el procés d’aprenentatge serà el contacte amb la llengua escrita que oferirà una excel·lent oportunitat per ampliar la informació cultural associada a cada llengua.

Quins suports poden tenir els pares? Tal i com ja hem comentat, el contacte amb la família i els amics que parlen la llengua que no és la de l’entorn, és molt valuós ja que mostra als nens que l’ús d’aquestes llengües és natural. A més, si la llengua més feble es reconeix i s’aprèn a l’escola, a la comunitat o, si més no, en grups de suport, se’n reforça l’aprenentatge i s’enforteix l’autoestima lingüística de l’infant . Els nens són molt receptius a les actituds lingüístiques dels seus pares, dels professors i companys, i per tant les actituds positives cap a les dues llengües, així com cap al bilingüisme, serà un avantatge real. Una altra font de suport la constitueixen els professionals de la llengua, els mestres, educadors, psicòlegs i logopedes; tots ells poden animar i orientar les famílies en el seu projecte educatiu.

Fer que els nens siguin bilingües i biculturals  és sens dubte una manera de donar-los un avantatge addicional en la vida. Si els infants  es relacionen amb diferents llengües d’una manera  natural i positiva a casa, a l’escola i al carrer; si els eduquem per ser plurilingües ja des de petits, potser estem posant la llavor d’uns ciutadans més tolerants i respectuosos amb la diversitat

Per saber-ne més:

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües: http://multilinguisme.blogs.uoc.edu/2013/01/11/estrategies-de-transmissio-linguistica-en-families-plurilingues/

Multilingües des del bressol: http://multilinguisme.blogs.uoc.edu/2011/10/15/la-diversitat-a-la-llar-les-llengues-familiars/

Recerca sobre bilingüisme: http://multilinguisme.blogs.uoc.edu/2013/01/17/mes-recerca-sobre-els-avantatges-del-bilinguisme/

Transmissió lingüística: http://multilinguisme.blogs.uoc.edu/2012/02/04/les-llengues-al-sofa/

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Les llengües a l'escola, Les llengües a la llar i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s