El que els pares (i els educadors) han de saber sobre el bilingüisme i II

6. Hi ha regles d’or específiques que haurien de seguir les famílies respecte de com educar els nens en més d’una llengua?

Cada família bilingüe és diferent de les altres, de manera que és difícil establir unes mateixes normes per a tothom. Un aspecte essencial en l’aprenentatge de llengües és la “necessitat”, si no hi ha necessitat de comunicar en una llengua, la motivació a l’aprenentatge no hi és. A més de la necessitat convé que el contacte amb la llengua sigui divers i sovintejat. Grosjean parla també de la conveniència que els infants es trobin amb freqüència en situacions monolingües de manera que es vegin amb la necessitat d’emprar només una de les llengües que coneixen.

En tercer lloc, els pares han de rebre el suport d’altres persones en la seva tasca de fer que els seus fills siguin bilingües.  Grosejan parla de la seva experiència: “Personalment recordo que quan era un adolescent vaig trobar a faltar que els meus pares m’expliquessin el que estava experimentant lingüísticament i culturalment. M’hauria agradat saber per què no sabia una llengua tan bé com l’altra, per què tenia interferències, per què em costava traduir, etc. Ara hi ha prou literatura sobre el bilingüisme perquè els pares estiguin informats sobre el que implica viure amb dues o més llengües.”

7. Paga la pena que un dels pares parli la seva llengua encara que estigui sol amb el nen poca estona?

L’exposició a la llengua és condició important per a l’aprenentatge encara que sigui limitada.  El valor de la llengua transmesa pels progenitors és important encara que la qualitat i la freqüència no siguin les desitjables.

8. Com s’ha de gestionar el fet de tenir més de dues llengües a la família i com se’n pot afegir una altra a una família ja bilingüe?

Moltes famílies viuen amb més de dues llengües, com ara quan cada pare parla la seva llengua a més de les llengües de l’escola i l’entorn. La recerca que s’ha fet posa de manifest que si la combinació de necessitat, espais d’ús i diversitat de models hi són presents, els infants poden créixer en més de dues llengües.

9. Com afectarà al bilingüisme dels infants el fet d’anar a escola en la llengua de la comunitat?

Si una de les llengües dels infants ja és la llengua de la comunitat o de l’escola, aquesta llengua experimentarà un increment  important en el moment de la socialització a l’escola: els infants tindran més oportunitats de sentir-la i de fer-la sevir i fàcilment podrà esdevenir la seva llengua dominant. Possiblement, miraran de fer-la servir amb les seus pares per no ser diferents dels altres nens. En aquest cas doncs, els pares hauran d’emprar estratègies per reforçar les altres llengües familiars.

10. Què s’hauria de fer si s’ha diagnosticat un defecte de parla als nens i se’ls ha dit que el seu bilingüisme/multilingüisme n’és la causa? És correcte anar en contra del que digui el logopeda o el terapeuta de l’escola i continuar parlant la llengua nativa a casa? 

Susanne Döpke, logopeda i investigadora sobre bilingüisme, ha posat en evidència que el bilingüisme no és la causa del retard ni dels trastorns en el llenguatge. “Afirma que deixar de fer servir la llengua de casa no millora les capacitats del nen bilingüe en la llengua majoritària (de l’escola). Tot al contrari: pot tenir conseqüències perjudicials… Com que no hi ha proves empíriques que donin suport al que proposen aquells professionals que animen les famílies a  deixar de parlar la llengua de casa, els pares que eduquen el seu fill de manera bilingüe ho haurien de continuar fent.”

Això no treu però que aquestes famílies han de ser conscients de les dificultats de l’infant i convé que adoptin una estratègia concreta de reforç de les llengües familiars.

11. Què passa amb els aspectes culturals, com ara nens bilingües que s’incorporen a la comunitat i alhora conserven el lligam amb les cultures dels pares?

“Si els nens bilingües estan en contacte amb dues o més cultures (per exemple, una a casa i l’altra a la comunitat), els pares han de ser conscients del que significa ser bicultural i del procés d’identificar-se amb les pròpies cultures. Atès que ser bicultural és de vegades més difícil que ser bilingüe, els pares han de passar temps amb els nens, especialment amb els adolescents, ajudant-los a acceptar el seu biculturalisme.”

Per saber-ne més:

What parents want to know about bilingualism. Published also in The Bilingual Family Newsletter, 2009. François Grosjean. http://www.francoisgrosjean.ch/for_parents_en.html

Multilingual Living  http://www.multilingualliving.com/

Life as Bilingual http://www.psychologytoday.com/blog/life-bilingual/201210/the-psycholinguistics-bilingualism

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Les llengües a l'escola, Les llengües a la llar, Les llengües al carrer i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s