El multilingüisme al carrer: la gestió de la diversitat lingüística

Viure i conviure amb les llengües. WordPress.com site


Deixa un comentari

Teixint poesia, teixint llengües

Un dels fonaments del model intercultural de gestió de la diversitat és el reconeixement i l’intercanvi entre cultures. Reconèixer és una manera d’aceptar diferents maneres de viure i de relacionar-se. Conèixer i reconèixer la diversitat de cultures que busquen el seu espai dins la societat catalana és un bon punt de partida per construir un model de societat on s’hi trobin totes les persones independentment dels seus orígens.20160205_130844_Burst01 (2)
La poesia és la paraula viva, és creativitat i és una de les formes culturals compartides per totes les llengües i cultures. La poesía esdevé punt de trobada entre persones amb llengues i cultures diferents.
Prenent com a fil conductor i vehiculador la llengua del país, el català, l’entitat Servei Solidari va organitzar el taller “Vesteix poesia”, Performance poètica i participativa, d’intercanvi poètic i cultural. El resultat del taller és l’exosició que s’ha pogut visitar a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura . Els participants al taller van fer una tria de poesies en les seves llengües. Els poemes seleccionats han donat nova vida a peces de roba. La poesia edevé així un element més proper i quotidià, com la roba que triem, ens posem i ens vesteix cada dia.
20160205_130912_Burst02 (2)20160205_131007_Burst01 (2)
La tria de poemes i de llengües permet al visitant descobrir noves mirades sobre els sentiments, l’amor, les relaciones humanes, visions del món,…
Una de les contribucions de l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura ha estat la traducció al català de totes les poesies. Es reforça així la seva funció de llengua comuna, la llengua compartida entre tots els ciutadans.
Si el llenguatge ens fa humans les paraules fetes poesia ens fan més humans i més propers encara.


Deixa un comentari

Europako hizkuntza aniztasunaren goi bilera

S’ha presentat a Barcelona la cimera de la diversitat lingüística a Europa que es durà a terme el 2016 a Donostia promoguda i organitzada pel Consell d’organismes socials de l’eusquera, Kontseilua, amb el suport de diferents entitats d’àmbit internacional ECMI, ELEN, LINGUAPAX International, PEN International, CIEMEN i UNPO.

europako hizkuntza 2016

19 anys després de la Declaració Universal de Drets Lingüístics aprovada a Barcelona sota la iniciativa del PEN Internacional, i poc després de la declaració de Girona de l’any 2011, les entitats cíviques tornen a posar de manifest la necessitat d’avançar en el reconeixement dels drets lingüístics arreu del planeta.

La cimera permetrà posar de nou a l’agenda la importància de les llegües com a instrument per a la pau i del reconeixement de la diversitat lingüística, com una de les eines imprescindibles per al diàleg, la convivència i la cohesió social.

La cimera es proposa activar un procés que aglutini agents socials, organitzacions i experts amb la finalitat d’elaborar un protocol per garanteixi la igualtat lingüística. «El protocolo será fruto de un proceso de consenso desarrollado en los últimos años por diversos grupos de trabajo y fusionará el enfoque científico, académico y la perspectiva social. Una herramienta para voltear la situación de las lenguas minorizadas y construir una Europa basada en la igualdad lingüística. En consecuencia, el patrimonio surgido a resultas del proyecto, el protocolo, será llevado a foros e instancias internacionales para que organismos de distinta naturaleza lo utilicen como marco regulador de su compromiso a favor de la diversidad lingüística».

Per seguir el dia a dia de la cimera: http://www.dss2016.eu/es/voces/cumbre-sobre-la-diversidad-lingueistica-europea


Deixa un comentari

NPLD Estratègia Europa 2020 (1)

La Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (Network to Promote Linguistic Diversity NPD) ha presentat el seu full de ruta Un nou enfocament sobre les llengües per a l’Estratègia Europa 2020.

NPLD

Voldria, per començar, destacar la mirada que, sobre la diversitat lingüística, incorpora el full de ruta.

Sense renunciar a la necessitat de reconèixer, acceptar i promoure la diversitat lingüística com patrimoni immaterial de les societats i com un element indispensable per a la cohesió social, el nou enfocament sobre les llengües no posa l’accent en el nombre de parlants sinó que emfatitza i destaca que totes les llengües poden aportar un valor afegit a la societat en conjunt.

«La nova narrativa en què està immersa actualment Europa ha de considerar la seva diversitat lingüística com un valor afegit. Fomentar una economia forta i assegurar un alt nivell d’ocupació són elements clau en aquest debat, però no hem d’oblidar altres elements en aquest diàleg si aspirem a crear una societat més estable, segura i pròspera.

La Unió Europea té en el seu territori un gran ventall de llengües, tant llengües territorials i pròpies com llengües portades per la immigració al llarg dels segles. La diversitat lingüística és el que millor defineix el continent i, al mateix temps, el que reforça i expressa més bé la identitat cultural d’Europa.»

Per al full de ruta 2020, la Unió Europea / les institucions haurien de:
– Oferir suport i visibilitat a les llengües d’Europa i atorgar-los el màxim grau de reconeixement possible
– Adoptar una visió equitativa del multilingüisme per assegurar que totes les llengües d’Europa participen en tots els programes, iniciatives i projectes de la UE

A l’Europa del segle XXI els intercanvis i les relacions internacionals són el dia a dia de les institucions, les empreses i també de la ciutadania i alguns estudis (ELAN.CAT) ja han posat de manifest que les llengües contribueixen al creixement econòmic. És des d’aquest enfocament que el full de ruta es proposa promoure noves estratègies (sense renunciar a les que s’han fet servir i han estat positives) basades en el paper de l’economia i en la mobilitat per preservar, promoure i gestionar el multilingüisme social.

Tant de bo que aquesta visió sobre el tractament de la diversitat lingüística trobi ressò ens els ajuntaments que ben aviat votarem!!!


Deixa un comentari

A propòsit de la celebració del Dia Mundial de la Llengua Materna

International Mother Language Day

Quan les Nacions Unides decideixen dedicar un dia a posar en valor la diversitat lingüística i fer una crida als organismes governamentals per protegir les llengües sense reconeixement al seu territori, la iniciativa es concreta en el 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, com a homenatge als fets de Dhaka, capital de Bangladesh, en el qual van morir estudiants que demanaven que la seva llengua, el bengalí, fos reconeguda també com a llengua oficial del Pakistan d’aleshores.

El concepte de llengua materna, àmpliament adoptat per bona part de les cultures que ens són més properes, es refereix a quina és la primera llengua apresa en el moment de l’adquisició del llenguatge i respon a un model de família que potser no representa la diversitat de situacions familiars al segle XXI.

Family_Poster_en

Les famílies amb un únic progenitor o bé amb els dos progenitors del mateix sexe formen part de la nova normalitat social i pel que fa a les llengües, cada cop són més nombroses les famílies amb més d’una llengua familiar. En aquests casos, el concepte de llengua materna referit al contacte amb una única llengua en el moment de l’adquisició del llenguatge no respon a la realitat d’una societat també amb força diversitat lingüística interna.

Des de l‘àmbit acadèmic ja fa temps que s’ha reflexionat sobre els límits del concepte (X. Vila i altres, Llengua i ús 2002) amb l’objectiu de descriure amb més precisió les noves situacions de contacte de llengües dins la llar i per referir-se a l’adquisició de la primera o primeres llengües algunes de les propostes formulades ja han començat el seu recorregut: primera llengua/primeres llengües, llengua inicial, llengua de la llar/llengües de la llar, o llengua d’origen/llengües d’origen.

Ara bé, quan parlem de protegir “les llengües maternes”, seguint la iniciativa de la UNESCO, estem parlant també del lligam entre llengua i l’espai on s’ha desenvolupat, de l’aprenentatge de les llengües familiars i també del de la llengua del territori. En el nostre cas, dissortadament la llengua del territori encara necessita protecció, especialment des de l’àmbit educatiu.

La diversitat lingüística present avui a la societat catalana i conseqüentment a les aules, palesa que una part important dels infants escolaritzats tenen llengües familiars diferents del català i, d’aquestes, el castellà és avui la més nombrosa. El fet que aquesta llengua ja formi part del sistema educatiu que en garanteix el seu aprenentatge al costat de l’aprenentatge de la llengua catalana i de les altres llengües curriculars, assegura el respecte i el reconeixement a la llengua familiar dels infants castellanoparlants.

Complementàriament, i a fi d’assegurar el reconeixement al màxim nombre de llengües familiars dels infants, iniciatives com el programa Llengües d’origen és important que es consolidin: “El Departament d’Ensenyament promou, des del 2005, diferents programes educatius de llengua i cultura de la nova ciutadania, que posen les llengües familiars a l’abast dels centres educatius per tal de donar impuls a un Projecte Lingüístic Plurilingüe, en una acció educativa i integrada per a la convivència i la cohesió social.”


Deixa un comentari

Patufets als Matins de TV3

Patufets al món

El passat 23 el programa ‘Els Matins de TV3’ que presenta l’Helena García Melero va conversar amb cinc joves catalans que durant l’any viuen a l’estranger i que fan allò de tornar a casa per Nadal. La conversa va començar amb la felicitació de Nadal de 2013 que van fer patufets i patufetes d’arreu del món, i una breu introducció sobre la comunitat de famílies que formen Patufets al món.

Patufets al matins de tv3

View original post


Deixa un comentari

La interpretació als serveis d’acollida

Aprovació per part del Govern del decret que regula els serveis d’acollida de les persones immigrades a Catalunya

El decret preveu que “el Govern ha d’impulsar processos de definició de funcions professionals vinculades als serveis d’acollida, així com convocatòries per dur a terme processos específics d’habilitació i acreditació de competències professionals i formatives de les persones que ja desenvolupen funcions d’acollida, mediació, interpretació i tècniques de polítiques migratòries. En aquest sentit, avança que els professionals del servei de primera acollida han d’acreditar coneixements de nivell C1 de llengua catalana i de llengua castellana i que han de tenir coneixements d’alguna de les llengües pròpies dels usuaris.”

El decret reconeix la importància dels serveis de mediació i interpretació intercultural per organitzar i regular l’atenció que s’ofereix en els processos d’acollida i crec que és una bona notícia si la tasca que els mediadors i intèrprets en l’àmbit social duen a terme és degudament reconeguda i valorada.

colors

En contextos de diversitat com és la societat catalana, la disponibilitat de professionals especialitzats en la comunicació entre els serveis públics i la nova ciutadania és una evidència com ho demostra el creixement que aquest col·lectiu va fer durant la passada dècada a Catalunya. L’inici de la crisi va limitar alguns projectes que precisament estaven orientats a millorar la formació especialitzada i la qualificació professional de les persones que havien dut a terme aquesta tasca en situacions sovint complexes. Un exemple podria ser el programa de formació liderat pel grup de recerca de la UAB MIRAS. Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social, que va posar en funcionament l’any 2011 el primer Curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics de Catalunya i que tenia per objectiu oferir una formació especialitzada que contribuís a millorar i optimitzar els recursos de les administracions públiques destinats als serveis d’interpretació i mediació intercultural.

El decret recentment aprovat desplega reglamentàriament la Llei d’acollida i posa de nou en valor el potencial d’aquest sector professional i la important aportació que fa per a la cohesió social. Esperem que ben aviat es concretin les mesures que ho han de fer possible.

Més informació:
Jornades sobre interpretació als serveis públics
Bones pràctiques dels serveis de traducció i interpretació a les llengües de la immigració


Deixa un comentari

Les llengües a l’empresa

PROMES

La internacionalització dels mercats és cada cop més rellevant també en les petites i mitjanes empreses. De fet, l’estudi ELAN.CAT (2009) ja indicava que “el multilingüisme representa una oportunitat clau per a la internacionalització i l’expansió de la petita i mitjana empresa de Catalunya”. L’estudi esmentava la necessitat, per part de les empreses, d’adaptar-se a les diverses llengües de l’entorn per tal de no perdre oportunitats de negoci i concretava quatre elements essencials per a una gestió lingüística orientada a la internacionalització de les empreses: a) tenir una estratègia lingüística; b) comptar amb parlants nadius; c) contractar personal lingüísticament competent i, d) utilitzar traductors i intèrprets.

El pas de la teoria a la pràctica s’ha fet recentment a Catalunya. En concret, la Cambra de Comerç de Barcelona i l’associació d’empresaris FemCat han participar en el programa europeu PROMES Promoting Multilingualism in Exporting SMES by communication auditing i han dut a terme el pilotatge del programa en 20 empreses. En l’acte de presentació de les conclusions hi van participar representants de les empreses: Aranow Packaging Machinery, Amat Immobiliaris, SOGESA. Instalaciones Integrales S.A.U i Indústries Metal·lúrgiques JEM. De les intervencions dels representats d’aquestes empreses voldria destacar la principal coincidència que, de maneres diferents van compartir: La complexitat i la diversitat són la norma dins les empreses i és per això que cal millorar la gestió de les llengües i cultures internament i en relació als clients i proveïdors. Per fer-ho possible es va proposar establir la figura de l’expert en comunicació multicultural que orienta el tractament de les llengües dins l’organització i que treballa estretament amb recursos humans pel que fa a la formació interna dels treballadors, a la identificació de competències lingüístiques, és a dir, l’aprofitament dels recursos propis, i als processos de selecció de nou personal. En aquest sentit, i per facilitar la gestió de les llengües a les petites i mitjanes empreses, la Cambra de Comerç ha posat en funcionament un servei permanent d’assessorament lingüístic a les empreses exportadores SALE, que parteix de la metodologia d’anàlisi i el model d’assessorament que s’han fet servir en el marc del projecte PROMES.

Des d’una altra perspectiva, crec que PROMES posa en relleu alguns aspectes importants pel que fa a les llengües a Catalunya:

L’adaptació de l’empresa a la llengua del client ha de començar per la llengua de casa. És així doncs que s’ha d’assegurar la disponibilitat de serveis i productes en català.

El futur és multilingüe. Unes bones relacions amb els nous mercats passen indefugiblement per la introducció de noves llengües i socialment ens convé aprofitar els propis recursos. És així que convé posar en valor les llengües maternes dels infants i els joves i reforçar els seu aprenentatge per assegurar-ne una bona competència -amb acreditacions oficials- que els prepari i els faci competitius per al futur que ja és aquí.

Més informació
SALE. Cambra de Comerç: http://premsa.cambrabcn.org/sites/default/files/20140822_NP_SALE_AssessoramentLinguistic.pdf
Informe ELAN: http://www.uoc.edu/portal/ca/catedra_multilinguisme/recerca/projectes/multilinguisme/index.html
Nota de premsa. Cambra de Comerç de Barcelona: http://premsa.cambrabcn.org/content/l-us-limitat-de-l-angles-i-el-desconeixement-del-frances-i-de-codis-culturals-aliens-provoqu
Nota de premsa. Gencat. Acció 10: http://accio.gencat.cat/cat/empresa-ACC1O/premsa/noticies-notes-premsa/2014/140723_sale.jsp

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.